Història

Origens dels Trotons a les Balears

Inclús a Espanya, el trotó és un cavall poc conegut. A les Illes Balears l’afició pel trot va començar amb exemplars sorgits d’un cavall castany trotó Orlov i egües trotones anglo-normandes, que seria la base, i que es va creuar posteriorment amb pura sangs angleses, Norfolk Roadster (extingit actualment), cavalls danesos, holandesos i espanyols.

Com es el Trotó Balear

La seva alçada és de 1,50-1,70 mts. És heterogeni, però sol ésser llarg i molt atlètic. Cap de perfil recte a subconvexe, ulls grans i vius, grans fosses, i orelles mitjanes i fines. Coll ampli i llarg, potes fortes i resistents amb bones articulacions i canya llarga; d’un caminar torçut que seria incorrecte a d’altres races. Les seves capes són principalment castanyes, malgrat s’en troben negres i d’altres. Té un pas llarg i ràpid, un equilibri mental excepcional i amb una gran adaptació a tot tipus de disciplines.

 

Origens del Gran Premio Nacional

Als darrers anys de la dècada dels vint, entre la construcció dels hipòdroms de Buenos Aires i es Molí de Manacor, la importació de trotadors i la paperassa burocràtica, havíem prosperat considerablement, però encara faltava alguna cosa que motivàs una línia ferma, clàssica, una institució com la francesa Le Grand Prix d’Amèrique o la nord-americana Classic Grand Cap USA, alguna cosa que fos per a tota vida. I s’encertà plenament amb el Gran Premi Nacional per a productes de tres anys, sencers, nascuts i criats a Espanya. Aquest projecte prosperà i només calia esperar la primera materia durant uns anys. Mentrestant es feien assajos i curses amb trotadors sanats i d’edats diferents, en vista a allò que havia de ser la clàssica cursa. La importació de sementals i egües de millor classe començà a forjar el que havia de ser el suport més robust del trot a Espanya: la cria cavallina. La Reial Societat Hípica de Mallorca tenia cada vegada més pretensions d’evolucionar en tots els seus sectors, principalment en la importació de bons sementals. Tenien el total convenciment que la cria cavallina havia de ser el ferm suport de l’esport del trot. Fou a l’inici de la dècada dels 30 quan es començà a prosperar, amb la finalitat d’arribar a allò que havia de ser la cursa estàndard del calendari del trot a Espanya, que actualment és la cursa clàssica del Gran Premi Nacional. Aprovat el codi de curses a trot, s’esdevengueren dos fets oficials molt influents i , per tant, dignes de figurar a la història . Es tracta de la presentació del “Boletín Oficial de Carreras al Trote”, amb data de 25 de setembre de 1930, el comitè del qual era presidit pel senyor Gabriel Villalonga i Oliver. Al mateix temps, es va fer públic el nomenament de president de la Reial Societat Hípica de Mallorca del senyor Antoni Moncada Cànovas de Mòra, el mes d’abril de 1931.

 

Primera cursa del Gran Premi Nacional

Fou el 5 de maig de l’any 1935 , un diumenge de capvespre assolellat, que l’hipòdrom de Buenos Aires estrenà allò que havia de ser l’eix al voltant del qual girà la roda de l’esport del trot enganxat en el nostre país, el Gran Premi Nacional. Aquesta horabaixa es cobrí de gala el recinte esportiu; tot era festa, grandesa i alegria. Tal volta hagi estat un dels capvespres més bells que es recorden. Guanyà la cursa de 2.500 m. – actualment la clàssica del calendari del trot, el Gran Premi Nacional – un poltre de Sa Pobla, amb nom d’origen cartaginès, Amílcar, que causà sensació per la seva fermesa en el trot, seguretat i elegància. El seu registre, 1-38-0, no fou superat fins deu anys més tard. Amílcar era fill del semental francès Sermoise i de l’egua mallorquina Olga. Aquest poltre fou conduït al triomf, en un final de cursa apoteòsic, pel joquei Mateu “Tianet”, que tenia la llicència recent. El recinte s’omplí de gom a gom. Certs moviments polítics començaren a obscurrir el muntatge d’allò que havia de ser el segon Gran Premi Nacional que, tot i que arribà a celebrar-se, es féu amb poca alegria, amb més pena que glòria. Guanyà Bellver. Dos mesos desprès, esclatà la Guerra Civil i tot s’esbucà. Foren tres anys totalment negatius per als cavalls i per als homes. A finals de l’any 1939, començà de nou la preparació per a futures confrontacions. Ens havíem acostat a la dècada dels 40, però era com si començàssim de nou. La situació era molt semblant al decenni dels 20, quan s’havia de posar nom al Gran Premi Nacional, però abans s’havien de cobrir les egües, que, a curt termini, havien de donar la primera materia suficient per presentar cada any el mes de maig, la Gran Diada Hípica, en què té lloc la cursa clàssica i millor dotada del calendari del trot.

 

Renovació de l’Hipòdrom Son Pardo

L’Institut de l’Esport Hípic de Mallorca, l’organisme que tutela l’Hipòdrom Son Pardo, va iniciar als darrers anys del segle passat les passes necessàries per aconseguir una vertadera fita: la potenciació de l’esport del trot per part de la Presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, i les reformes dutes a terme per aquest entre els anys 2000 i 2002. Ara per ara, Son Pardo es troba a un nivell europeu en quant a infraestructures i amb el seguiment d’hipòdroms clàssics i dels seus models de gestió, espera posar-s’hi a l’alçada dels grans en popularitat, presència d’aficionats i tecnologia – fita aquesta darrera que ha començat ja amb la nova aposta Web i el desenvolupament de la Lototrot.